Fallas 2016

¿Qui será ací el gran bufó? ¿qui se burla i és prou cínic? Puix me fa a mi l’impressió que és un lladre i un polític.

El bufó és aquell que es burla dels atres per a fer riure a la resta. Una professió que en l’edat mijana era top, pero que va caure en desús… potser per la quantitat de caps de bufons que caïen en les cistelles al ser decapitades.

Ara, en ple segle XXI, el bufó torna a ser moda. Com les barbes o la minifalda. És la moda de les modes i tot el món vol ser bufó. Ara eixos personages són portada dels periòdics, obren informatius en ràdio, en televisió, i plenen internet en les seues coses. El bufó és trending topic, és tendència. ¿Que no ha vist a cap per ací? Si que ho ha vist.

Els polítics, els governants, els grans empresaris, els que mouen el galliner es descollonen del pobre ciutadà mig. I les seues “idees” en forma de desfalcs, de robatoris, de prevaricacions, de retalls, de mangarrufes, són com a acodits. I és que el ciutadà, entre robatori i robatori, no li queda una atra que prendre‐ho en humor.

En el centre i remat de la falla vorem una autèntica competició de bufons, que lluiten i intenten ser, cada un d’ells, el rei dels bufons. Potser ho serà un alt càrrec d’un partit polític; un alcalde; un president autonòmic; un personage televisiu; o un faller salvador de la pàtria que sap més que ningú de falles. Tots volen el ceptre del Rei dels Bufons. En les escenes, distintes situacions de l’actualitat i distints bufons es voran les cares. El bufó de l’Administració es “riu” d’un yayo a qui ni la Llei de Dependència ni la pensió li fan ya Molta gràcia.

La Justícia també té la seua sessió d’El “Club de la Comèdia”, en un juge molt burro i diversos temes judicials, com el de la Pantoja. Al final tenim una justícia de “rialla”. Els partits polítics s’han convertit en películes d’humor en arguments inversemblants. En “Els trio calavera” vorem a tres heròics guerrers que han sucumbit de la manera més panoli davant dels partits emergents. La televisió és la font inagotable de bufons. Per això vorem una parella d’ells assistir a un reality shou d’illes, músculs i sexe.

València té ara també coses que són d’autèntic acodit de bufó. O bufonada. Per culpa d’una d’elles un lladre de coches ha reformat la seua especialitat en lladre de bicicletes. I les modes de les cerveses artesanals i els còctels són per a riure. Una cambrera ens portarà les últimes novetats.

Secció: 2ª A

Premi: 3er Premi

2º Premi de Ingeni i Gràcia

La troupe més animada es puja a la caravana per a emportar‐nos ací i allà i ensenyar‐nos el món del teatre d’una forma molt especial. Esta companyia de teatre ambulant es disposa a viajar pel món oferint les seues obres més divertides, al temps que mostra als més chicotets els secrets de l’art de Talia.

“L’Imaginamóvil” els porta a tots junts a fantàstics viages on el teatre es el vehícul per a l’imaginació.

Tomeu i Marc son els conductors d’esta “tourné”. El director de la companyia és Tomeu, y Marc el productor, per lo que sempre estan discutint de quines obres s’han de fer, si comèdies, drames, tragèdies, etc. I de quant diners se poden gastar. Al final, i com no podia ser d’una atra manera, es gastaran lo que puguen de la seua paga.

El mar Carib y l’emoció de les aventures les presenta el pirata Jack Espárrago, apostat en la proa i cridant als mariners d’aigua dolça. La seua “Cançó del Pirata” és un dels monòlecs més aplaudits dels que es fan en este teatre. I es que el seu contingut són les “pirateries” dels chiquets de hui en dia.

L’obra d’época arriba en el nostre mosqueter D’ArtaFran, i l’amor en la nostra Julieta. Els contes tradicionals també tenen la seua adaptació en este escenari mòvil. Per això podrem vore la “Caparrucheta Roja”… encara que Lluisot s’ha equivocat de conte i ha canviat el disfràs del llop per un de conill. ¡Com canvien els contes!

Dani el Purnes prova de enfocar com cal les obres, perque lo seu és la llum. I es així perque li dona moltíssima por la foscor. Ya sabeu, és lo que es diu tot un cagueta. ¿I qui es fa càrrec de l’atrezzo? Els ratolins del teatre ambulant, clar. Pero es té que tindre un poquet de cura, perque n’hi havia un formage per a una de les escenes, i ya no està. I un pa enorme també ha desaparegut. I un pastiç de nata. I un pernil.

¡Que comence l’espectàcul!

Secció: 7ª

Premi: 1er Premi